Ressenya de Dorothy L. Sayers: Perillós si un vol mantenir-se en la incredulitat

Sembla que els anglicans no tenen processos canònics de beatificació. Però sí que tenen, diguem-ne, un santoral al seu calendari litúrgic. I allí vaig trobar que Dorothy L. Sayers és recordada el 17 de desembre, amb una preciosa oració col·lecta que diu més o menys així: Déu omnipotent, que enfortíreu la vostra serventa Dorothy L. Sayers amb eloqüència per defensar els ensenyaments cristians: manteniu-nos, us ho demanem, ferms en la vostra vertadera religió, perquè, amb constància i pau, puguem sempre ensenyar la doctrina correcta, i ensenyar-la correctament.

Això em va sorprendre. Jo havia llegit i rellegit totes les novel·les de detectius de Sayers, però ignorava que els millors anys de la seva vida els havia dedicat a això: a ensenyar a pensar i sentir cristianament, i a fer-ho molt bé, correctament, com ella defensa que s'han de fer les coses. Però no era una persona solitària, i escrivia a un amic catòlic: Aquests dies m'estic ocupant d'aplegar un grup de gent, majoritàriament escriptors, que treballi llibres, articles i conferències, etc., sobre la reconstrucció nacional i l'esperit creatiu, no sota la bandera cristiana però sí sobre la base d'una sensibilitat cristiana. Volem estimular aquest esperit creatiu que capacita l'home per construir sistemes a la llum de les seves necessitats espirituals, intel·lectuals i socials. Ens proposem una Resurrecció de la Fe, un Renaixement de l'Aprenentatge i la Reintegració de la Societat.

Tota aquesta producció de pensament i teologia, amb un embolcall literari, està jacent a l'espera que algú la tregui a la llum. És un gènere, el de la literatura teològica, molt poc cultivat al nostre país i a tot l'àmbit hispà. Tenim teologia sobrada de manuals indigestos, de llibres d'espiritualitat i de doctrina; però si volem novel·les i contes teològics hem d'acudir a l'àmbit anglosaxó. I d'allí sí que tenim traduccions de literats com C.S. Lewis, Charles Williams, MacDonald o Chesterton —a qui Sayers considerava l'escriptor que més ha format la meva estructura de pensament—. Ella va dedicar els seus últims anys a traduir la Divina Comèdia de Dante, un altre bon exemple de literatura teològica.

Els assaigs publicats en aquest llibre són només una petita mostra d'aquest tresor tan atractiu de llegir, i tan perillós si un vol mantenir-se en la incredulitat. Espero que puguin seguir altres mostres, especialment de les seves obres de teatre cristià, equivalents als nostres Pessebres vivents. El millor està per arribar. Mentrestant, suggereixo als joves cristians del nostre país que formin cercles de lectura d'aquest llibre, un capítol cada vegada.

Que tot això vingui d'una dona laica, escriptora brillant, mare soltera, amb una apassionada vida sentimental, a qui Oxford li va denegar el títol de graduació per ser dona, pot considerar-se una pista de la seva vàlua i talent personal. Després de llegir la conferència Són les dones éssers humans? he hagut de replantejar-me el meu feminisme.

Pedro Júdez President de la Fundació Dr. Albert Bonet