Míriam Barroso: "sempre ets a temps de tornar a estimar, i la millor manera és començar per estimar-te a tu mateix"

Míriam Barroso nasqué el 1997 a Barcelona, està molt feliçment casada amb en Ramon i és mare de dos fills. Estudià ADE i Dret a la Universitat Pompeu Fabra, actualment desenvolupa la seva vida professional a l'àmbit de l'empresa. A causa del seu gran interès, sempre s'ha estat formant en altres àmbits com el de la literatura, comunicació, educació i psicologia.

El 23 d'abril del 2020 obrí la seva pàgina d'Instagram @conlaemede creant una comunitat -que ha anat creixent- formada per milers de lectors, compartint part dels escrits recopilats en aquest llibre. Acaba de publicar "Amb tota l'ànima" i desitja que aquest llibre toqui els cors dels qui el llegeixin i trobin respostes o si més no, el tret de sortida per despertar i viure de la manera més conscient, estimant molt i bé.

D'on surt la idea de fer aquest llibre i què et porta a prendre aquesta decisió?

Aquesta pregunta ens remunta una mica també a per què creo el meu compte d’Instagram, perquè va una mica tot lligat. A mi sempre m'ha agradat molt escriure. En el seu moment havia fet algun curs, per exemple, a l’Ateneu Barcelonès, però és veritat que mai m'havia atrevit a ensenyar públicament aquests escrits.

Va ser durant la pandèmia que vaig decidir obrir-me el compte d’instagram, tot i que inicialment de forma anònima. No volia tenir pressió i amb l’anonimant em permetia anar veient cap on evolucionava, però sempre havia tingut la idea de convertir els meus textos en alguna cosa més.

Això va ser el mateix 23 d'abril, el dia de Sant Jordi. Al principi només seguia els meus amics, que tampoc sabien que era jo. Recordo que alguns fins i tot em preguntaven si sabia qui hi havia darrere d’aquest compte! 

Poc a poc vaig començar a penjar petits escrits, amb més regularitat i el compte s’ha anat fent gran. Aquestes reflexions sobre la vida són les que després s’han acabat convertint en aquest llibre que ara teniu entre les mans.

Entenc que per a una persona que sempre ha estat una apassionada de la lectura com tu, haurà estat molt important la perspectiva del lector.

Sí, moltíssim. Jo mateixa soc una gran lectora i he volgut tenir molt en compte aquesta perspectiva. Hi ha llibres que et canvien, que t'ajuden a comprendre coses que has viscut i no saps com explicar-les, però després amb una frase ells ho aconsegueixen. 

M’agrada que els llibres et transmetin alguna cosa important, més enllà de l’exercici propi de la lectura. Per això m’agradaria poder ajudar la gent amb els meus escrits i que s’hi pugui sentir identificada.

En el llibre parles de la importància de tenir “vista d’ocell”. Què significa?

Per a mi, tenir una "vista d'ocell" significa mirar les coses des d'una perspectiva més àmplia i elevada. En lloc de centrar-se únicament en els problemes o les dificultats immediates, cal mirar-les des de dalt, com si fossis un ocell volant. Això permet veure més enllà dels obstacles i apreciar el creixement personal que s'ha aconseguit.

I com la podem aconseguir aquesta vista?

És important canviar l'enfocament de les situacions negatives cap a una visió més positiva i constructiva. En comptes d'enfocar-se únicament en els problemes, és essencial buscar solucions i veure les oportunitats que poden sorgir de les dificultats. Això implica agrair el que ja es té i valorar les pròpies capacitats per afrontar els reptes.

Adoptar aquesta visió et permetrà apreciar les pròpies experiències de vida, aprendre de les dificultats i trobar una manera positiva de superar els obstacles. En definitiva, ens permet veure el món amb més optimisme i gratitud.

Per tenir vista d’ocell cal volar ben alt. Hi ha riscos en el moment d’elevar-se tant del terra?

És cert que quan ens alcem després de caure, hi ha el risc de fer front a obstacles més grans. Tot i això, val la pena intentar-ho, ja que les experiències i els aprenentatges que obtenim són sempre millors. Com diu el refrany, "qui no arrisca no guanya".

És important superar la por i la inseguretat. Tot i que podem equivocar-nos i caure, això forma part del procés d'aprenentatge i creixement. Cal recordar que totes les decisions importants porten responsabilitat, però val la pena intentar-ho amb esperança i il·lusió.

Al final, el que importa és el creixement personal i les experiències que acumulem. Malgrat els obstacles i les dificultats, si perseguim els nostres somnis amb valentia i perseverança, sempre hi haurà una recompensa. La clau és aprendre de les experiències, continuar endavant i mantenir la esperança.

Hi ha un moment de llibre molt bonic per aquells que som creients, sobretot, però també per gent que no ho és, en què dius que t’agradaria tenir un sopar amb Jesús. Què t'agradaria parlar amb Ell i quins temes t'agradaria treure-li?

Com a creient, em faria molta il·lusió tenir una conversa cara a cara amb Jesús. Primerament, li donaria una abraçada molt forta per agrair-li tot el que ha fet amb mi. Després, li preguntaria coses personals i també li demanaria consell sobre com viure en el món actual, que està ple de canvis i desafiaments. M'agradaria conèixer la seva visió i com canviar per millorar com a persona.

Tots hem tingut llibres que ens han marcat i ens deixen petjada. Ara que tu fas el teu llibre, quina marca que t'agradaria deixar en aquelles persones que es llegeixin el teu?

Crec que seria una petjada d'esperança, d'optimisme i d'il·lusió. Una petjada d'esperança perquè estiguis en la situació que estiguis, mai és tard per recomençar, per tornar a posar ordre a la teva vida i decidir una nova direcció. Moltes vegades no sabem ni cap a on anem, ni què volem, ni què fem. Simplement vas tirant, però sense tenir clar l'objectiu. 

Esperança també és tenir clar que sempre ets a temps de tornar a estimar, i la millor manera és començar per estimar-te a tu mateix. Amb aquestes càpsul·les m’agradaria ajudar la gent a encaminar-se cap aquest objectiu.

L’altra paraula és l’optimisme. Hi ha moltes situacions molt doloroses, realitat molts diferents, on existeix molt patiment, però m’agradaria que al finalitzar la lectura del llibre la gent tingués aquesta visió més optimista de la vida i de la realitat en la que viu. Que llegir alguna de les reflexions t’ajudi a començar el dia diferent, amb un altre enfocament, amb aquella petita reflexió que t'ajudi a canviar una mica la mirada d'aquell dia i començar-lo amb més alegria. Creu-me que l’alegria és contagiosa!

I per últim, m’agradaria transmetre il·lusió. Poder tenir aquella empenta que, davant la indecisió, els ajudi a tirar endavant aquell projecte o aquell somni que tenen en ment. A través de les pàgines d’aquest llibre els vull fer veure que valdrà la pena perseverar, ser constant, intentar-ho i, si cal, caure i aixecar-se de nou.