Glòria Gil: “De vegades, amb textos senzills com un conte arribes a veritats profundes i absolutes”

La Glòria Gil va néixer el 1987 i és la tercera de quatre germanes, filla d’una combinació explosiva: un professor de matemàtiques i una professora de filosofia. Va tenir una educació molt humanística, en què la bellesa i la transcendència van ser crucials. Durant la carrera de Dret va pagar-se les despeses fent classes i guanyant concursos literaris. El seu temps lliure el dedicava al voluntariat amb adolescents.

A vint-i-cinc anys es va casar amb en Quique i són pares de sis fills meravellosos: la Maria, la Clara, la Pati, en Quique, en Tomàs i la petita Elena. El seu primer any de casada va advertir que el seu projecte vital no era compatible amb el despatx d'advocats i va acceptar una beca per fer el doctorat, que va acabar en una tesina a Biodret i amb un altre màster per ser professora. Li agrada treballar amb adolescents i acompanyar-los. Es dedica a fer classes i ho compagina com pot amb la seva principal vocació: el matrimoni i la família. És autora del llibre Soc preciosa, d’Albada Editorial, i ara publica El farratge i el primer Nadal, també amb Albada.

Com va sorgir la idea d’escriure “El farratge i el primer Nadal”?

Inicialment, jo no tenia la idea d’escriure cap conte aquest Nadal. Però arran d’una conversa molt bonica amb una amiga sobre la tradició de muntar el bressol del Nen Jesús branquilló de palla a branquilló de palla, vaig pensar que podia rescatar aquest missatge més profund. Primer vaig pensar en si podia agradar als meus fills, i quan em va semblar que sí, vaig escriure el conte per fer-lo extensiu a tota la canalla i els adults que el volguessin llegir.

Potser Nadal és el pont més sòlid per a interpel·lar els infants, però la idea de Nadal al cap de molts nens són regals i pompa, i no servei i senzillesa. D’alguna manera, el conte vol recuperar un significat del Nadal que molts han desestimat? Quin és aquest significat?

El centre i el significat de Nadal no és cap altra cosa que la figura més important de l’univers –i, alhora, la més vulnerable– que és un nadó acabat de néixer. Potser no volia centrar-me tant en la figura del Nen Jesús, que ja té més literatura, sinó en un element imprescindible a l’escenari del naixement del Nen Jesús que podia tenir una lectura senzilla i bella d’entrada, però que podia obrir un camí de reflexió per als més petitons i també per als més grans.

Potser a molts adults també els aniria bé llegir “El farratge i el primer Nadal”. És un conte per llegir en família?

És clarament un conte per llegir en família, i crec que també es pot adequar a més contextos. Tinc un amic que és tutor a batxillerat i m’ha explicat que l’utilitzarà en el seu programa de mentoria. De vegades amb textos senzills, com pot ser un conte, arribes a veritats profundes i absolutes com ara que tots tenim una missió en què som insubstituïbles i per tant imprescindibles, siguem petits o siguem grans. De vegades no cal tenir l’anhel de grandesa o de tenir èxit, perquè de vegades l’èxit també és posar els teus dons al servei dels altres.

Com ho podem fer per viure un Nadal com el del conte? Com podem aconseguir un esperit que llegeixi la grandesa en la petitesa com el del farratge?

Jo explicaria que Déu estima la nostra petitesa, perquè Ell ens va estimar primer i ens va estimar amb tot. La nostra petitesa i la nostra insignificança són coses que Ell estima, desitja, i veu bé en la mesura que nosaltres posem aquestes qualitats al servei dels altres. El farratge passa de tenir una missió submisa, de donar menjar als animals, a adonar-se que ell és una plataforma perquè el bou i la mula puguin fer la seva funció. I també té altres missions que la vida li regala, com ara poder ser el bressol del Nen més important de la història de la humanitat, o poder ser el lloc de descans dels seus pares, que no és poca cosa. A part del salt de confiança de confiar en Déu, el més important també és que et deixis sorprendre per Ell, perquè trobaràs una bellesa insospitada a la teva vida.

Com ha de ser un conte perquè faci arribar la fe a l’infant tal com volem explicar-li? Com se n’ha de parlar?

Als nens se’ls hi ha de parlar en la veritat i d’entrada també se’ls ha d’explicar que Jesús, per poder transmetre idees rellevants, feia ús de les paràboles. Que una cosa s’expliqui de forma senzilla no significa que no sigui important, al revés: Jesús es va prendre la molèstia de simplificar les coses perquè els caps més tossuts i els cors més tancats ho poguessin entendre.

De vegades simplifiquem tant el missatge de Crist perquè els nens l’entenguin que l’acabem convertint en una història fantàstica més. Quin ha de ser el to per transmetre que no es tracta d’una història d’aventures qualsevol?

Hem d’explicar que tots tenim un paper a la història de la salvació, fins i tot el farratge. De vegades ens podem sentir com el farratge, o com si fóssim fang, o ens podem sentir com si fóssim no res. Però el més important no és com ens sentim o el que nosaltres sabem que som, sinó el que Déu pot fer amb nosaltres, que són miracles i meravelles.

Costa de trobar bons contes infantils i cristians, avui? Per què?

Sí que penso que cada vegada més hi ha una voluntat de fer contes infantils de qualitat, amb un bon missatge, però de vegades volem transmetre tantes coses als nens que els fem massa enrevessats, o correm el risc de fer-los massa simples i perdre la bellesa pel camí. I sí que penso que aquest és un equilibri delicat, que espero que el meu conte compleixi. No n’estic segura. Però sí que em sembla que hi ha una voluntat general de tirar cap aquí, perquè de vegades el món ens deixa molt sols i si no fem ús d’eines quotidianes com un compte, l’evangelització corre el risc de quedar-se coixa.

Hem assumit que parlar de Déu amb els nens és limitar-los la llibertat? Com ho podem fer perquè siguin veritablement lliures?

Crec que tots estem d’acord amb el fet que si només et donessin macarrons i pollastre tota la vida, perquè només hi hagués això al menú, no t’ensenyarien a tenir una dieta equilibrada, ni variada, ni lliure. Parlar de Déu als nens no és prendre’ls-hi la llibertat, sinó que els en hi suma, perquè així tenen la llibertat de triar entre seguir-lo o no. Si no és així, estan condemnats de base a tenir només una opció, que és la que el món presenta. Clarament, en la formació hi ha la llibertat.

I si el nostre fill no en vol sentir a parlar?

Tots els cors estan ben fets i tots tendim al bé, a la bellesa, a la veritat, a la justícia, a la i a la bondat. De vegades no cal ser extremadament catequètic o vehement, sinó rescatar allò que hi ha de bell i de bo al cor de la persona i parlar-ne a partir d’allò. Estem ben fets. 

Què diries que és el més positiu que se’n pot treure de llegir “El farratge i el primer Nadal”?

D’entrada, penso que el conte deixa un regust molt tendre. I tinc la intuïció que potser és un conte que més que llegir es podria resar, per mirar la teva vida a la llum del conte. Si amb aquesta insignificança que de vegades sentim i amb aquests dons que de vegades no posem al servei, o que no volem identificar, o que en volem uns altres, fins i tot una altra vida o una altra història per nosaltres, potser en podem fer alguna cosa. Penso que això és el més positiu que es pot treure del conte: entendre que ets gran als ulls de Déu exigeix acollir qui ets. Tots som una mica farratge.

Quin feedback has rebut, de moment?

De moment el feedback ha estat fantàstic. Com sempre que procuro respondre a allò que la realitat em posa al davant, que sento que és el Senyor em demana, això d’aquest conte ha estat, com dic als agraïments, una aventura meravellosa. I els fruits que està donant són bons i l’acollida que està tenint està  sent molt càlida i alhora ha generat alguna conversa que per a mi ha estat un gran regal.