Enviament gratuït per a tots els productes!

1. Va entrar al convent amb només 12 anys
Miquel Argemir i Mitjà, més conegut com a Sant Miquel dels Sants, va néixer a Vic el 29 de setembre de 1591. Des de ben petit va mostrar una sensibilitat espiritual extraordinària. Amb només 12 anys, va deixar la casa familiar per ingressar al convent dels Trinitaris Descalços de Barcelona. Va haver de superar l’oposició familiar, especialment perquè era molt jove, però la seva vocació era tan clara i persistent que finalment va ser admès com a novici.

2. Va fer els vots solemnes als 15 anys
Després d’un període de formació i itinerància entre diversos convents (entre ells, Madrid, Salamanca i Valladolid), Miquel va fer la professió solemne com a religiós trinitari als 15 anys, un fet poc comú per l’edat. Va escollir el nom de Miquel dels Sants, en honor al seu patró i com a senyal d’un compromís total amb la vida religiosa. En aquells anys, els Trinitaris Descalços vivien amb una gran austeritat i dedicació als pobres, cosa que marcà profundament la seva espiritualitat.

3. La seva vida va ser una oració contínua
Sant Miquel destacava per una vida de pregària intensa i constant. Malgrat les tasques diàries del convent, aprofitava cada moment per pregar, contemplar o meditar. La seva devoció al Santíssim Sagrament era profunda i passava llargues hores davant el tabernacle. Els seus companys donaven testimoni d’extasis freqüents, i de la seva capacitat per transformar les accions quotidianes en actes d’amor a Déu. La seva vida era, com deien, “una missa perpètua”.

4. Va morir molt jove, però amb fama de santedat
Tot i viure només 33 anys, la mateixa edat que Jesucrist, Sant Miquel va deixar una empremta profunda en tots aquells que el van conèixer. Va morir a Valladolid l’any 1625 després de patir una llarga malaltia amb gran paciència i fe. El poble el va considerar sant des del mateix moment de la seva mort, i ben aviat es van començar a difondre relats de miracles per la seva intercessió. Va ser beatificat el 1779 i canonitzat pel papa Pius IX l’any 1862.

5. És patró de la ciutat de Vic
La seva ciutat natal, Vic, l’honora com a patró i model de vida cristiana. El seu culte es manté viu, especialment al convent dels Trinitaris i al temple que porta el seu nom. Cada 5 de juliol, dia de la seva festivitat, Vic celebra diversos actes litúrgics i populars en el seu honor. A més, la seva figura forma part del patrimoni espiritual i cultural català, i és un símbol del que pot arribar a ser una vida viscuda amb plenitud en la fe.

Coincidint amb els 400 anys de la seva mort (1625–2025), des d’Albada publiquem per primera vegada en català la seva obra més significativa: “Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima”. Aquesta rigorosa edició crítica, a càrrec d’Abel Miró i Comas, inclou un detallat estudi, notes i comentaris que ajuden a comprendre millor el missatge de Miquel dels Sants i situar-lo dins del seu context històric i filosòfic.

Últimes converses

Veure-ho tot

Las 5 cosas que nos enseña San José

Les 5 coses que ens ensenya Sant Josep

El 19 de març celebrem el Dia del Pare, però en realitat l’Església celebra sobretot Sant Josep: el pare que va cuidar Jesús en silenci, amb discreció i fidelitat. Els Evangelis no ens conserven cap paraula seva. I, tanmateix, la...

Llegir més

Montserrat Dameson: "Escribir sobre la fe es ofrecer tu propio tesoro al lector"

Montserrat Dameson: "Escriure sobre la fe és oferir el teu propi tresor al lector"

1. Quan neix la llavor d’El lloc sagrat? Recordes el moment o l’experiència que et va fer sentir que aquest llibre havia d’existir? Quan escrius dues, tres, i fins i tot quatre columnes a la setmana, sempre et volta pel...

Llegir més

Javier Alonso: “Invito a todos los lectores que consumen pornografía a hacerse una pregunta muy directa: ¿esto me acerca o me aleja de la persona que quiero llegar a ser?”

Javier Alonso: “Convido tots els lectors que consumeixen pornografia a fer-se una pregunta molt directa: això m’apropa o m’allunya de la persona que vull arribar a ser?”

En aquesta entrevista, Javier Alonso explica per què va decidir escriure Més enllà del laberint : després d'anys fent xerrades i comprovant l'impacte silenciós de la pornografia en joves, parelles i famílies, va sentir la necessitat d'ordenar i compartir tota la seva història de manera íntegra. Reconeix que no va viure una addicció clàssica, sinó un consum problemàtic que funcionava com a regulador emocional davant de la frustració, l'estrès o la sensació de no estar a l'alçada.

Llegir més