Pere, l'home que va aprendre a confiar

Sí, Roberto Benigni és l’actor protagonista de La vida és bella. També és l’autor de Pere, un home al vent, publicat per primera vegada en català per Albada Editorial, una obra que mira d’acostar-se i d’explicar la vida de sant Pere, el primer apòstol, des de tots els angles. Amb frescor i senzillesa, però sense estalviar-se ni una engruna de profunditat, Roberto Benigni ressegueix els episodis de la vida de Simó fins que és Pere, i de Pere fins que lliura la vida per la fe. La prosa de Benigni és propera i lleugera, sense cap altra pretensió que atansar el lector corrent a qui també va ser un home corrent, a qui també va ser un cristià de vegades desorientat, de vegades maldestre. Pere, un home al vent no té cap altra pretensió que atansar-nos a Pere, perquè sent un pobre pecador com tots els qui habitem aquest món, amb la determinació i confiança en Déu, va aconseguir canviar-lo per sempre. 

El cristià s’emmiralla en l’ideal, però només Crist encarna aquest ideal. Els homes ens hi emmirallem perquè aspirem a donar l’amor amb la mateixa perfecció amb què ho fa Déu, però veient que no ho aconseguim, ens és fàcil caure en el derrotisme. O, pitjor encara, en el menfotisme. Però sentir-se estimat per Déu no és compatible ni coherent amb donar-se per perdut a un mateix. I la valentia de Pere, que és humana, però que també és santa, ens ofereix un testimoni sobre com, fins i tot imperfectes, estem cridats a gestes immenses. Les nostres flaqueses humanes no desapareixeran mentre habitem un cos humà, però mantenint-nos fidels a l’amor que Déu ens té, podrem llimar-les i, fins i tot, en moments de molta gràcia, sobreposar-nos-hi. 

Roberto Benigni narra extraordinàriament la vida d’un home que, havent mirat Crist als ulls i havent negat conèixer-lo malgrat ser-ne deixeble, essent conscient de la seva pròpia deslleialtat, no es va donar ni per vençut, ni per perdut. Gràcies a la seva perseverança i a la seva esperança, dos mil anys més tard podem dir que formem part de la seva Església i que el seu referent és fèrtil. Crist va encomanar una missió decisiva a qui, a l’inici dels evangelis, sembla un pobre pescador de Galilea amb un autogovern igualment pobre. Però caminant amb Crist, Pere va experimentar com les seves poqueses també podien fer-se virtuoses: al final del dia –sobretot, al final d’un mal dia–, la confiança en Déu es manifesta en el convenciment que les nostres poqueses poden seguir el mateix camí. 

Pere, un home al vent és la història d’un home terrenal que persegueix la crida al Cel. I la història d’un home que no es rendeix. El llibre permet acostar-se a la figura de Pere, I l’escriptura de Benigni, que il·lustra la vida de l’apòstol com si es tractés d’una novel·la d’aventures, manté viu el testimoni del pescador d’homes. És precisament això el que fa que Pere, un home al vent sigui un llibre apte per a creients, però també per a no-creients amb inquietuds: és fidel a l’Evangeli sense rebaixar-lo i, alhora, exposa amb una passió ardent la vida d’un home pregonament apassionat.