En Jordi Pacheco (Girona, 1980) és periodista freelance, director de l’Agència Flama i de la revista Foc Nou. Amb en Xavier Pete –periodista a Agència Flama i Foc Nou amb una llarga trajectòria en l’àmbit cultural i religiós– han escrit el llibre Entre Gaudí i el Cel (Albada Editorial), una crònica detallada i vivencial de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya.
Com neix la idea del llibre?
Un gran esdeveniment eclesial com ara un conclave o una visita del papa al teu país sempre és una gran oportunitat per explicar l’Església, ja que és un moment en què l’interès del públic vers la institució creix notablement. Nosaltres ens centrem sobretot en com ho va viure la gent, i ho fem a través d’una crònica en forma de llibre, un format que creiem que resisteix bé el pas del temps i que permet una lectura reposada d’un esdeveniment únic que va significar molt per a milers de persones.
L’estada a Catalunya va ser clau en l’arrencada del pontificat de Lleó XIV i la seva proposta al món? Per què?
Va ser clau perquè va coincidir amb la publicació de la primera encíclica de Lleó XIV, Magnifica Humanitas, decisiva per començar a perfilar els eixos del pontificat. Catalunya, Madrid i les Canàries van ser un altaveu des del qual pronunciar un missatge que interpel·la tota Europa i que situa el papa Lleó com un líder moral global indiscutible.
Ara que ja el comencem a conèixer, com explicaries el perfil del papa Lleó XIV a algú a qui tot el referent a l’Església li és aliè? Estàs d’acord amb el fet que concentra les virtuts tant de Benet XVI com de Francesc?
Doncs li diria que és un savi humil, un home preocupat i compromès pels problemes del seu temps. Un pastor que durant la seva llarga trajectòria ha apropat de forma senzilla l’experiència de Déu al poble i ha sigut company de camí de moltes persones, especialment en un país empobrit de l’Amèrica Llatina com és el Perú.
Concentra les virtuts del papa Benet XIV, com a home d’estudi —una característica pròpia dels agustins—, i a més de teòleg, matemàtic i canonista. I pel que fa al papa Francesc, en el sentit que com a capellà ha estat més al carrer i en contacte amb les persones que no pas als despatxos.
Quines diries que van ser les diferències més destacables entre la visita del Sant Pare a Madrid i a Barcelona?
A Madrid va ser una visita més institucional, en ser la capital de l’Estat, i amb actes multitudinaris i oberts en espais emblemàtics de la ciutat. En canvi, a Catalunya va ser una visita més íntima que va mostrar les diferents cares de la fe cristiana en les trobades a Brians, Montserrat, el Raval i la mateixa Sagrada Família.
Per què la comparació lògica sembla amb la visita de sant Joan Pau II ara fa quaranta-quatre anys?
Suposo que perquè Joan Pau II també va visitar Montserrat i ho va fer en el marc d’un pelegrinatge apostòlic molt llarg per diverses ciutats de l’Estat.
En qualsevol cas, m’atreviria a dir que tot el programa del viatge d’aquest 2026, del 6 al 12 de juny, es va construir a partir de l’acte del centenari de Gaudí i de la trobada amb migrants a Canàries, que van ser els veritables motius principals del viatge.
Quin era el perfil dels assistents als actes per la visita del Sant Pare?
El perfil va ser d’allò més variat i va reflectir el gran ventall de posicions i de carismes de l’Església catòlica. Allò que en diuen la unitat en la diversitat. Una Església plural i unida al voltant del successor de Pere.
Quina impressió penses que se’n van endur els qui, de cop hi volta, van veure al carrer molts més catòlics dels que d’entrada tenien assumit que existien?
Potser de sorpresa. En qualsevol cas, hi ha molta gent en disposició de recerca, perquè tothom, en un moment determinat de la vida, es fa preguntes que tenen a veure amb la transcendència. Vull pensar que el fet de veure tants catòlics als carrers va servir perquè tots aquells que han pensat abraçar el catolicisme ho facin sense complexos ni prejudicis.
Què se’n va fer, finalment, del bàcul gaudinià creat per Joan Serramià regalat al Sant Pare?
El llibre comença explicant el trajecte que va recórrer el bàcul des de la terra de Gaudí fins a l’arquebisbat de Barcelona. Ens va costar saber quin va ser el seu destí final, però ho vam descobrir a temps i ho vam explicar al final del relat. Que siguin els lectors qui ho descobreixin!
Com va llegir la premsa internacional la visita del papa a Barcelona?
Només l’acte de la Sagrada Família va generar més de 40.000 impactes als mitjans d’arreu del món. La immensa majoria van elogiar de forma unànime l’explosió de bellesa de la cerimònia del centenari de Gaudí a la Sagrada Família. Altres es van centrar en aspectes més urbanístics o turístics relacionats amb la basílica. Però cap mitjà va restar indiferent a l’esdeveniment.
Com creus que serà recordada la visita del papa Lleó XIV a Barcelona?
Com un moment culminant per a la ciutat i pel país, només comparable als Jocs Olímpics de l’any 1992, en el sentit que la suma dels esforços de tota la societat va fer possible un esdeveniment en què gairebé tot va sortir brodat. Serà recordada també com una mena de preàmbul de la beatificació de Gaudí, que alguns esperaven que seria durant la visita, però que trobo arribarà més d’hora que tard.
Què és el millor que te’n vas endur tu, personalment, de fer el seguiment periodístic d’aquells dies?
Van ser dies de feina intensa, però viscuts amb molta il·lusió i amb la certesa que érem uns privilegiats de poder fer aquella feina. M’enduc una colla de moments d’allò més diversos en una ciutat que bullia, intercanvis, confidències, trobades inesperades. Converses amb molts companys de professió, alguns dels quals ja ens havíem conegut durant les setmanes prèvies a la visita. Però sobretot, el fet d’haver pogut ser testimoni privilegiat d’una visita que quedarà gravada per sempre més en la memòria del nostre país.
Compartir:
PEREGRINACIÓ A TERRA SANTA