5 científics que demostren la compatibilitat entre ciència i fe

La relació entre ciència i fe ha estat complexa i dinàmica al llarg de la història, amb moments de conflicte però també de col·laboració i harmonia. Aquesta relació sovint es percep com a oposada, però molts científics i pensadors han trobat maneres d'integrar ambdues perspectives en la seva comprensió del món. Aquesta integració és la que ha dut ha terme David Jou, catedràtic de física i autor del llibre “Pensar la Creació”. 

En el llibre, Jou ens explica que la ciència proporciona un coneixement detallat del món natural i les seves lleis, mentre que la fe ofereix una perspectiva sobre el significat i els valors que guien la nostra existència. Quan es veuen com a complementàries, ciència i fe poden enriquir la nostra comprensió del món i del nostre lloc en ell, oferint una visió més completa i profunda de la realitat.

Per aquest motiu, per evidenciar com ciència i fe són perfectament complementàries, us presentem 5 casos de científics que también compartien la seva passió investigadora amb una fe molt arrelada:

1. Mary Kenneth Keller (1913-1985) va ser una religiosa catòlica nord-americana i una pionera en el camp de la informàtica. Com a germana de la Congregació de les Germanes de la Caritat de la Benedicció Eterna, Keller va obtenir un doctorat en informàtica el 1965 a la Universitat de Wisconsin-Madison, sent una de les primeres dones a aconseguir aquest títol. 

Va jugar un paper crucial en el desenvolupament del llenguatge de programació BASIC, que va simplificar la programació i va fer-la més accessible per als estudiants i el públic general. Keller també va fundar el Departament de Ciències de la Computació a la Universitat Clarke, on va treballar per integrar la tecnologia en l'educació i va promoure la participació de les dones en l'àmbit de la informàtica. La seva contribució va ser fonamental per al desenvolupament de la informàtica moderna i per obrir camí a futures generacions de dones en el camp tecnològic.

2. Francis Collins (nascut el 1950) és un metge i genetista nord-americà conegut per les seves contribucions a la genètica humana i la seva direcció en projectes científics importants. Collins va dirigir el Projecte del Genoma Humà, una empresa monumental que va culminar el 2003 amb la seqüenciació completa del genoma humà. Aquest èxit va revolucionar la biologia i la medicina, proporcionant una base per a noves teràpies genètiques i una millor comprensió de les malalties hereditàries.

Collins va obtenir el seu doctorat en física teòrica a la Universitat de Yale i més tard va completar la seva formació mèdica a la Universitat de Carolina del Nord. Després, es va dedicar a la investigació genètica, descobrint els gens responsables de diverses malalties, incloent la fibrosi quística i la neurofibromatosi.

Des del 2009 fins al 2021, Collins va servir com a director dels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels Estats Units, on va supervisar la investigació biomèdica nacional i va jugar un paper important en la resposta científica a la pandèmia de COVID-19. Collins és també conegut per les seves creences religioses, i ha escrit sobre la compatibilitat entre la ciència i la fe. La seva obra ha estat fonamental per a la genètica moderna i ha inspirat generacions de científics.

3. Georges Lemaître (1894-1966) va ser un astrònom i sacerdot catòlic belga que va realitzar contribucions fonamentals a la cosmologia moderna. És més conegut per la seva teoria del "Big Bang", que postulava que l'univers va començar a expandir-se a partir d'un estat inicial extremadament dens i calent, idea que inicialment va anomenar "hipòtesi de l'àtom primigeni".

Lemaître va estudiar enginyeria civil a la Universitat Catòlica de Lovaina, però la seva educació va ser interrompuda per la Primera Guerra Mundial, durant la qual va servir com a oficial d'artilleria. Després de la guerra, va ser ordenat sacerdot el 1923 i va continuar la seva educació en matemàtiques i física a la Universitat de Cambridge i al Massachusetts Institute of Technology (MIT).

El 1927, Lemaître va publicar un article en què proposava que l'univers estava en expansió, basant-se en les equacions de la relativitat general d'Albert Einstein i les observacions dels desplaçaments al roig de les galàxies. Malgrat que inicialment va trobar resistència, les observacions posteriors d'Edwin Hubble van confirmar les seves prediccions, i la seva teoria va guanyar acceptació general.

4. Jérôme Lejeune (1926-1994) va ser un genetista i pediatre francès reconegut per haver descobert la causa genètica de la síndrome de Down. L'any 1959, Lejeune i el seu equip van identificar que aquesta condició és provocada per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, el que es coneix com a trisomia 21. Aquest descobriment va ser revolucionari, ja que va ser la primera vegada que es va associar una malaltia amb una anomalia cromosòmica específica, obrint així una nova era en la genètica mèdica.

Lejeune va estudiar medicina a la Universitat de París i es va especialitzar en pediatria i genètica. A més del seu treball sobre la síndrome de Down, va investigar altres anomalies cromosòmiques i genètiques, contribuint significativament al camp de la citogenètica.

Profundament catòlic, Lejeune va ser un ferm defensor de la vida des de la concepció fins a la mort natural, i va advocar contra l'avortament, especialment en casos de diagnòstics prenatals que indicaven anomalies genètiques. Aquesta postura li va valer tant elogis com controvèrsies.

El 1994, va ser nomenat primer president de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida pel Papa Joan Pau II, poc abans de la seva mort. El seu llegat perdura en el camp de la genètica mèdica, on el seu treball ha tingut un impacte profund en la comprensió i el tractament de les malalties genètiques.

5. Gregor Mendel (1822-1884) va ser un monjo agustí i científic de la Moràvia (actualment part de la República Txeca) que és considerat el pare de la genètica moderna. Les seves experimentacions amb plantes de pèsol al monestir de Brno van establir les bases de les lleis de l'herència.

Mendel va néixer en una família de pagesos i va mostrar un interès primerenc per la ciència i les matemàtiques. Va ingressar a l'orde dels agustins a l'edat de 21 anys i va adoptar el nom religiós de Gregor. A més dels seus deures religiosos, va estudiar ciències naturals a la Universitat de Viena, on va rebre una formació rigorosa en física, química i biologia.

A mitjan 1850, Mendel va començar els seus experiments amb pèsols al jardí del monestir. Durant més de deu anys, va cultivar i estudiar milers de plantes de pèsol, observant com es transmetien les característiques d'una generació a la següent. 

Encara que les seves troballes van ser publicades el 1866 en el treball "Experiments sobre hibridació de plantes", van ser ignorades en gran mesura per la comunitat científica del seu temps. No va ser fins a principis del segle XX, dècades després de la seva mort, que els seus treballs van ser redescoberts i reconeguts com a fonamentals per al desenvolupament de la genètica.

Si vols aprofundir en la relació entre ciència i fe i l'origen de l'univers aconsegueix el llibre "Pensar la Creació", del catedràtic de física David Jou.