La cicatriu que perdura

“Una ferida pot arribar a tancar-se, a curar-se, però mai se n'anirà del tot. Deixarà un record impossible de suprimir. Igual que a la pell les ferides es converteixen en cicatrius, deixant la seva marca per sempre, passa el mateix amb aquelles que són internes: queden tatuades a l'ànima”. La cicatriu que perdura és un llibre sobre l'anorèxia, sí, però també és un llibre sobre aprendre a sobreposar-se a les ferides ia no mirar-les de reüll.

Profund, honest i audaç, és la història d'una noia que, arran d'un trastorn de la conducta alimentària, aprèn a mirar el cos, els amics, la família, la relació amb Déu i la vida des d'una nova perspectiva. És una invitació a entendre de quina manera el dolor, si sabem llegir l'aprenentatge que comporta, fa en nosaltres. El que d'entrada sembla superficial pot amagar els motius en els anhels més insospitats de l'ànima i aquest llibre crida a descobrir-los.

“La cerca dels perquès pot ser complementària a la recerca de la sortida del laberint. De fet, és necessària: conèixer l'origen ens ajuda a arribar a la fi, però és important centrar-se en la fi i no quedar-se estancats a l'origen."