L’agència cristiana de noticies Flama ha entrevistat l’Antoni Maria Piqué, editor d’Albada. És una entrevista per a conèixer la iniciativa editorial en què s’hi parla de la voluntat rere el seu orígen però també de plans de futur. A continuació, l’entrevista completa: 

 

Antoni Piqué (El Pla de la Font, 1964) és un home totterreny: és editor, periodista, professor, consultor…, i, tal com diu en aquesta entrevista, troba en cada ofici que practica l’empenta que li permet donar eines als humans perquè es trobin a si mateixos, tal com practicava el novel·lista Albert Camus, a través de la justícia, la llibertat i, fins i tot, de Déu, per bé que el pare de l’absurdisme no creia en el Senyor però tampoc no era ateu. Amb aquesta pretesa, Piqué i quatre socis més han reimpulsat Albada Editorial des de fa un any i, com el sol que surt de bon matí, comença a veure els primers rajos de lectors i lectores satisfets amb les seves lectures.

Quan comença la feina forta d’un editor que es prepara per al seu dia més important?

Comença quan s’acaba el Sant Jordi anterior! Desconec el detall d’altres editorials. Jo acabo d’arribar a aquest món, però a Albada la feina forta és gairebé cada dia.

Com ha viscut el primer any des que la seva editorial va renéixer amb un nou enfocament?

Ha estat un any de molta feina, molt intens, de molta prova i error, d’aprenentatge. En el món editorial es guanya i es perd pels detalls, com a l’alta competició. Hem estat molt afortunats de tenir l’ajut i el consell de molts col·legues editors de tota mena i també dels llibreters, un gremi fenomenal. També ha estat un temps d’aclarir el projecte, perquè arrenques amb uns propòsits al cap i un pla per portar-los a terme i després la vida et fa prioritzar els fins i afinar els mitjans. En una nota més personal, diré que jo soc periodista i que trobo molt gratificant que la motivació per portar una editorial sigui la mateixa que em va dur a fer periodisme: canviar el món, ajudar les persones, promoure la llibertat.

Ha estat un encert per a l’editorial descobrir veus com la d’Oriol Jara?

Totalment! L’Oriol i Deu raons per creure en Déu representen el que volem fer. Va ser tot un encert del Marc Argemí, el soci principal. Albada és una editorial però també una conversa, o moltes, al voltant del creixement personal i el progrés interior amb una mirada cristiana i oberta, orientada a l’acció, a l’experiència, als dies feiners. Fem llibres però també volem iniciar, participar, seguir o encapçalar debats d’interès en altres plataformes i esdeveniments. Amb l’Oriol i Deu raons… hem arribat a milers de persones a Catalunya i més enllà amb el llibre i amb la conversa. Hem fet desenes d’actes que no són pura promoció sinó converses obertes on el llibre és l’excusa per parlar d’inquietuds i d’aspiracions més profundes. Volem vendre llibres i que les nostres propostes ressonin, facin soroll, donin alegria.

Creu que qualsevol autor madur és apte per escriure llibres de descoberta de l’ésser humà en els marcs de l’Evangeli?

Aquest és la mena d’autors que cerquem. La nostra col·lecció principal es diu La descoberta i hi publiquem testimonis sobre l’experiència de la fe, de la transcendència i del progrés interior amb una circumstància cristiana o, si més no, transcendent. Veus actuals que comparteixin la seva vivència des d’un punt de vista pràctic i divulgatiu.

 

“HA ESTAT UN ANY DE MOLTA FEINA, MOLT INTENS, DE MOLTA PROVA I ERROR, D’APRENENTATGE. EN EL MÓN EDITORIAL ES GUANYA I ES PERD PELS DETALLS, COM A L’ALTA COMPETICIÓ”

¿Què podem trobar en llibres recentment publicats, com ara la traducció del grec al català del Nou Testament, que esdevingui una novetat?

El Nou Testament sempre és novetat. És el llibre que més vides ha inspirat de la història. El llibre més influent mai escrit. Gairebé tothom el coneix sense haver-lo llegit i molts el viuen sense saber que el coneixen. Es pot llegir perquè inspira la vida o perquè és fonament de la nostra cultura i la nostra societat. Es pot llegir com es vulgui, quan es vulgui. A poc a poc. En llargues tirades. Cada dia o de tant en tant. Es pot meditar. Es pot discutir. En pots imaginar les escenes com al cine!

La primera novetat de la nostra versió és que cau dins de l’escola literalista, molt fidel a l’expressió i format originals. Alhora, fa servir un català actual. L’hem fet amb l’afany que sigui una guia de vida per als dies feiners, per al quotidià de tothom, i amb la perspectiva d’oferir un text fonamental per entendre el món, tant si es creu en Déu com si no. S’ha editat amb una visió tant pràctica com doctrinal, amb una factura de molta qualitat i un preu a l’abast de qualsevol butxaca.

Això vol dir que aquest Nou Testament és un digne candidat a engrandir la llista de traduccions fetes.

Estem molt contents de la qualitat de les notes de científics, d’experts i de clàssics d’espiritualitat, que faciliten la comprensió i l’accés a la proposta de Jesús a tota mena de públic, des del lector acadèmic fins al que busca orientació i nord o els que volen acostar-se als fonaments de la seva ètica i la cultura. Sentim que hem enriquit el panorama d’excel·lents edicions del Nou Testament en llengua catalana.

Creu que la temàtica religiosa pot tenir major presència en els assajos que acostumen a tenir més vendes en les diades de Sant Jordi?

Suposo que aquest tema es farà cada cop més present perquè el món no acaba de donar resposta a les últimes preguntes sobre l’home. Sovint, aquests últims anys, apareixen nous autors amb aquest afany i també de més veterans que aborden aquesta temàtica. Potser no en diria religiosa però sí sobre el sentit últim i amb una perspectiva transcendent, amb Déu de fons. No fa gaire, el Cultura/s de La Vanguardia obria amb un llarg reportatge sobre autors que no amaguen la seva religiositat en la seva obra, des de Juana Dolores o Núria Bendicho a Ada Castells, entre d’altres.

Creu que la poesia religiosa de nova fornada pot ser una opció per explorar nous horitzons evangèlics?

Naturalment. La poesia apel·la molt directament als valors, a les actituds, a l’experiència vital.

En quina situació ens trobem pel que fa a la dicotomia de preferències entre llibres de paper i llibres digitals?

El llibre digital no funciona com es preveia. No sabria ben bé per què. Em sembla que els preus del digital, elevats, no s’alineen amb l’expectativa de la gent i potser tampoc amb l’experiència que esperen d’un llibre. Els llibres impresos són objectes molt ben pensats, que atenen molt bé la mena de consum de cultura i d’entreteniment que les persones volem. Crec que el llibre digital acabarà per guanyar un espai més extens del que ara té entre el públic, però encara ha de trobar el descargolador del mercat.

Fem servir galetes essencials per a millorar la teva experiència. View more
Accept
%d bloggers like this: