Nova traducció del Nou Testament, del grec al català, feta per Ferran Blasi i Javier Jarne, amb anotacions d’experts teòlegs i d’autors clàssics d’espiritualitat.
Les paraules de l’Evangeli, del Nou Testament, estan inspirades per Déu i són també inspiradores de Déu. Per això els catòlics ens posem drets en senyal de reverència quan es llegeix a la missa. L’Evangeli, però, no és només un antic llibre ritual que demana devoció.
A l’Evangeli, Déu «va a trobar amb amor els seus fills i conversa amb ells». En aquesta conversa, cadascú ha de saber trobar-hi Jesús, apoderar-se’l, fer-ne vida pròpia. Potser és per això que la inspiració divina ha volgut que les escenes que composen els evangelis siguin tan cinematogràfiques i quedin tan a l’abast de la imaginació. Cada escena, cada acte de Jesús, dona sentit a la vida de cadascú i la il·lumina. En cada pàgina hi som presents. L’Evangeli —tot Nou Testament— és argument i substància del diàleg amb Déu en la pregària i també en la vida quotidiana, també els dies feiners. És un pou on sempre hi ha aigua per beure, per netejar, per regar.
