Les notícies sobre la corrupció a l’Església ens salten avui com un gat a la cara. Encara pesen els efectes en el país del nacionalcatolicisme de la dictadura. La ciència i la tècnica resolen tantes necessitats i amplien els límits l’autonomia individual. L’Estat i les ONG gestionen l’atenció social que era monopoli de la beneficència religiosa. En aquest context, Déu i la religió es veuen com un intent obsolet de l’home per entendre i controlar la natura. Un artifici per esmorteir una ambició sense límits. Una il·lusió per pacificar l’angoixa causada per la fragilitat humana. Com es pot creure en Déu? No s’ha oblidat de nosaltres? “Déu només existeix en el nostre cervell”, diu el físic Rolf Tarrach.
Deu raons per creure en Déu, d’Oriol Jara
